Superar el dol i la pèrdua

El dol no només és el procés d’adaptació emocional pel que passem quan es mor algú, sinó que és una situació a la que ens enfrontem més sovint del que sembla. Cada cop que s’acaba una relació de parella, la decepció d’un amic o qualsevol canvi inesperat ens pot portar a haver d’acceptar la realitat d’una pèrdua. Un dol mal elaborat és possible que ens condueixi a quedar-nos estancats emocionalment i no poder desenvolupar la nostra vida amb normalitat.

És per això que cal entendre com funciona i poder desenvolupar eines per afrontar-ho de la millor manera possible. Les fases per les que acostumem a passar, segons Elisabeth Kübler-Ross, són:

1) Fase de negació: resposta d’incredulitat davant del que està passat. Frases com “no pot ser” o “encara no m’ho crec” són les més freqüents.
2) Fase d’ira: el descontent per la pèrdua, la sensació d’injustícia i, en alguns casos, de culpa, ens condueix a la ràbia.
3) Fase de negociació: després apareix el moment on comencem a negociar amb nosaltres i el nostre entorn, intentant veure els aspectes positius i negatius de la pèrdua.
4) Fase de depressió: seguidament ens trobem en una sensació de profunda tristesa, fins i tot aïllament, on es permet que emocions profundes aflorin.
5) Fase d’acceptació: s’assumeix la pèrdua, la impotència de no poder-hi fer res més i es comença a tornar a trobar el sentit en el dia a dia habitual. Això no vol dir que s’oblidi, sinó que el dol s’ha processat.

No totes les pèrdues són iguals i hi ha múltiples variables que ens afecten a com processarem aquest dol, com el tipus de pèrdua, la relació amb la persona perduda, les nostres creences o la nostra manera de gestionar les emocions.

Les pèrdues acostumen a venir acompanyades d’un canvi de rol, un nou enfoc o la presa de decisions, que no sempre estem preparats per afrontar. A mesura que anem donant-li un significat a la pèrdua i ens anem ressituant emocionalment, tot plegat ens resultarà més senzill de fer. Però per tot això cal temps i no és bo forçar-nos a seguir endavant sense més ni a quedar-nos ancorats en la pèrdua.

Frases com “Has de ser fort/a!”, “Això aviat haurà passat” o “Són coses de la vida” no tenen sentit i no ens les hem de prendre seriosament. Sovint la gent del nostre entorn no sap què dir i a vegades les seves paraules són més contraproduents que beneficioses.

En aquest procés de dol ens poden ajudar dur a terme activitats com:

- Escriure els nostres pensaments o sentiments.
- Dibuixar.
- Parlar amb gent que hagi passat per una situació semblant.
- Centrar-nos en fer coses que ens agradin.


Una reflexió de:

Berta Conill