Dislèxia

Un dels problemes amb els que ens trobem els professionals és que pares o professors, sovint per desconeixement, no deriven casos de nens amb dificultats d’aprenentatge, i aquestes cada cop es van fent més greus, causant moltes vegades problemes d’autoestima o dificultats relacionals en els nens.

Avui volem parlar-vos d’una d’elles: la dislèxia.

Una manera senzilla de descriure la DISLEXIA és: dificultats en la lectura i escriptura en nens amb una intel•ligència dins de la normalitat (o per sobre), on aquesta no ve causada per problemes físics, psicològics o de l’entorn. Afecta aproximadament a un 15% de la població. Els símptomes acostumen a ser: confusió o inversió de lletres, omissió o adició de lletres o síl•labes, escriptura en mirall, repeticions, etc. A vegades pot venir acompanyada de dificultats en la parla o de pronunciació, així com d’altres problemàtiques associades. Pot presentar-se en diferents graus.

El primer que cal fer és un bon diagnòstic, ja que sovint es confon amb TDA o no s’avaluen aspectes influents com la percepció, la consciència fonològica, el raonament de l’espai, la grafomotricitat, etc. Com més precoç sigui la detecció de la DISLEXIA, abans es podrà iniciar una intervenció adequada i minimitzar-ne les conseqüències tant com sigui possible.

Segons l’Associació Britànica de Dislèxia, algunes de les senyals (no tenen per què donar-se totes) que ens indicarien la necessitat de dur a terme una avaluació són:

• Antecedents de dislèxia a la família.
• Començar a parlar més tard del que correspondria per edat.
• Dificultat per aprendre rimes típiques en edat preescolar.
• Problemes a l’hora d’aprendre a llegir o escriure.
• Confusió d’esquerra i dreta.
• Mala lletra o poc llegible.
• Desorganització.
És bàsic diagnosticar-ho i intervenir-hi a temps, ja que, si no s’intervé a temps, algunes de les conseqüències que poden donar-se, entre d’altres, són:

• Falta d’interès per l’estudi.
• Baixa autoestima.
• Depressió.
• Fracàs escolar.
• Problemes de comportament.
Però, un cop diagnosticada, com és una bona intervenció en dislèxia? Aquesta ha de ser portada a terme per professionals que puguin treballar la o les parts més afectades, siguin psicòlegs, pedagogs, psicopedagogs o logopedes.

Segons les àrees més afectades, caldrà treballar la orientació de l’espai, grafomotricitat, orientació de l’espai, seriacions, consciència fonològica, percepció visual, etc. Caldrà establir sempre uns criteris de treball i avaluar els progressos en comparació a ell/a mateix/a. Caldrà donar-li més temps i assegurar-nos que va comprenent les tasques a realitzar. Sempre que es pugui, li podem facilitar el material en imatges o de forma oral. Tanmateix, és bàsic afrontar totes les qüestions emocionals i reforçar la seva autoestima.

Tant a casa com a l’escola s’ha d’evitar:

• Crear certes contradiccions entre el mètode de l’escola i el que s’utilitza a casa. Sense tenir consciència d’això, es pot presentar el sistema de lectura o d’escriptura de manera molt diferent a la qual esperen o estan acostumats els nens.
• Fer servir textos inadequats per la seva extensió, pel seu interès o pel seu tema (tant per excés com per defecte).
• Introduir un ritme d’aprenentatge excessiu, cremant etapes i provocant un aprenentatge poc segur o poc vàlid per a resoldre els seus problemes, o creant fins i tot un cansament innecessari.
• Amagar-li i no compartir problemes que haguessin pogut tenir de petits pares o professors. Comentar-ho servirà perquè no li faci por cometre errors.



Dilexia

Una reflexió de:

Berta Conill