Terrorisme: viure en estat d’alerta



Molt desafortunadament, el passat més d'agost es va sentir Barcelona cridant a l'uníson que no tenia por. Tot just acabava de viure un dels fets més tràgics de la història recent de la ciutat; els atacs terroristes a les rambles i a Cambrils. Tots volíem demostrar que la convivència es basa en l'amor i no en l'odi ni en la por, però tot i això, a vegades, ens pot resultar difícil viure en un constant estat d'alerta que ens envaeix des d'aleshores.

Potser tornar a les rambles ens costa, potser pujar a un tren ens fa més por, potser al sentir un so fort i contundent ens espantem més que abans, potser en veure un home amb roba musulmana xiuxiuejar ens genera sospita...

Ens han sobreexposat a un munt d'informació a la que és impossible ser-ne innocu; posts al facebook, noticies a la televisió, vídeos pel whatsapp... i molta d'aquesta informació era massa impactant o descontextualitzada, o falsejada i tot això suma per generar encara més inseguretat i pànic.

Què en fem doncs d'aquesta por? Primer de tot donar-li la ma i acollir-la. Les emocions no es poden controlar; flueixen. I per tant, negar-lo és perpetrar-lo dins nostre. El que sí que podem fer es conviure amb aquesta por al nostre costat. Això implica no deixar de fer tot allò que fem en el nostre dia a dia. La normalitat ens ajuda a adaptar-nos a la nova situació i fa que la por cada cop sigui més petita. Per tant, el primer que hauríem de fer és, en la mesura que podem, tornar a la nostra vida normalitzada.

També ens pot ajudar racionalitzar aquesta por. Si ho mirem fredament, les morts per atemptats, segons la OMS, es de un 0,00058% en tot el món. Hi ha altres morts molt més freqüents de les que no estem pendents com un accident de transit (i no per això deixem de mobilitzar-nos) o una malaltia del cor (i no per això deixem de fumar, d'ingerir greixos saturats...). Cal mirar les dades amb objectivitat i que això ens ajudi a tirar endavant.

Per últim, també ens ajudarà molt sanar aquell dol que ens ha generat l'atac i deixar que passi poc a poc el temps per anar-ho assimilant. Pots retre un petit homenatge a les víctimes, o bé fer-te soci d'alguna organització a favor de la pau, o acudir a algun acte. El que sí que ha estat comprovat és que la cultura de la venjança no ajuda a treure la por ni la ràbia, sinó que en genera més a la llarga; us suggerim una alternativa més conciliadora.





Una reflexió de:

Daniel Mejias