9 trucs per parlar en públic



Per feina, en situacions familiars, amb amics... són varies les circumstàncies on hem de parlar davant de gent, cosa que no sempre resulta fàcil. Està clar que, com més pràctica tinguem, millor ens sortirà cada vegada, però com començar? Aquí us deixem alguns consells que potser us poden ser útils:

1. Definir les pors Què és el que realment em preocupa? És por al què pensin de mi/nosaltres? A que se n’adonin de que no domino el tema tant com podria semblar? O a que se m’oblidi alguna cosa? Com més clarament aconseguim definir la por, més fàcil ens resultarà trobar-hi una manera de gestionar-la. Per exemple, per aquesta última por, ens pot resultar de gran ajuda portar un esquema amb els punts principals anotats. Si la por és a que et preguntin i no sàpigues què respondre, accepta que no passa res per confessar que no ho saps.

2. Preparar-ho bé Ens dona seguretat anticipar i estructurar els continguts. Si primer anotem els punts globals a tractar i després anem completant els punts, ens ajudarà poder dissenyar un petit esquema del que volem presentar. Si tot i així necessitem tenir un càlcul aproximat del temps que invertirem en cadascuna de les parts, podem fer un simulacre de presentació a casa.

3. A qui va dirigit? Mai podem perdre de vista el públic que ens escoltarà. Fent un exercici d’empatia, ens podem posar a la seva pell i preguntar-nos: què els hi pot interessar? Què esperen aprendre del que jo els hi expliqui? Què no cal dir (o bé perquè ja ho saben o perquè no els hi afecta)? Recordem que, tot allò que puguin aplicar en el seu dia a dia és el que els hi resultarà més útil.

4. Més exemples que xifres Plantejar situacions reals i quotidianes amb les que els oients es puguin trobar és el que fomentarà que estiguin atents, que millor entendran i on més identificats es poden sentir. Tanmateix, serà on ens sentirem més còmodes, ja que es tracta simplement de parlar d’una experiència viscuda. Donar massa dades numèriques acaba confonent i avorrint a qui ens escolta.

5. Les preguntes Fer preguntes ajuda a l’hora de transmetre seguretat (ja que pressuposa que ens sentim suficientment segurs com per ser preguntats) i ajuda a que els altres segueixin el nostre discurs. A través de les respostes, també facilitem que la nostra exposició sigui més àgil en l’explicació dels continguts. També poden ser de gran ajuda per començar la presentació, ja que generen un cert misteri i, alhora, donen informació sobre quina informació es donarà al llarg de l’exposició.

6. No tinguis pressa. Respira. Els nervis sovint es transmeten en els discursos atropellats, ja que donen la sensació de que volem acabar la presentació quan abans. Respirar i fer petites pauses permeten a l’oient assimilar el que estem explicant i ens ajuden a nosaltres a agafar energia per seguir exposant els continguts.

7. Tu domines més el tema que els qui t’escolten Si no, la xerrada no la faries tu, sinó que la farien els altres. Tenir això clar ens ajuda a no posar-nos pressió. Expliquem molt o poc, millor o pitjor, segur que els qui ens escolten acabaran aprenent alguna cosa.

8. Gaudeix La por ens impedeix gaudir. Pensa que tens la oportunitat de compartir i “regalar-li” als altres una part del teu coneixement o la teva experiència. Cada ocasió de parlar en públic és diferent a la resta (perquè els oients, continguts o l’entorn no es repeteixen), així que viu-ho com a experiència única que és. Una gran part de la clau de l’èxit és transmetre aquesta passió.

9. Quines conseqüències reals tindria si anés malament? Aquí hem de procurar ser objectius i realistes. Normalment no suposa un gran problema si no surt exactament com ho havíem imaginat. Tothom pot tenir un mal dia i ens hem de permetre equivocar-nos. Com a molt, hauràs guanyat experiència de cara al proper cop que ho hagis de fer... i si segueixes els altres consells, serà molt difícil que realment vagi malament.

Si tot i així sents que parlar en públic et genera una angoixa més gran del que hauria de ser, no dubtis en consultar a un especialista que t’ajudi a treballar les teves pors. Molts ànims a tots!





Una reflexió de:

Berta Conill