Com ser feliç?



Aquesta va ser una de les preguntes més buscades a Google l’any 2015. Bona pregunta. Hi ha una manera per poder ser feliç? Quins passos hem de seguir per aconseguir la felicitat?

Hi ha molta gent que, tot i tenir una vida aparentment estable segueix sentint-se malament. D’altres viuen esperant que les coses que no funcionen del seu dia a dia canviïn i així va passant el temps. El problema no és tant de com són o no les coses objectivament (tot i que està clar que no som impermeables a la nostra realitat), sinó com nosaltres ens les plantegem i el valor que li donem a les coses.

En realitat la felicitat és un concepte molt subjectiu que depèn, essencialment, del nivell d’expectatives, de la coherència i de l’enfoc que li donem al nostre dia a dia:
- Expectatives: una expectativa es basa en que SUPOSEM que passarà en un futur. Tenir tendència a pensar en negatiu, a deixar-nos condicionar per tot allò que ens preocupa o tenir una idea poc realista del que pot passar, ens condicionen i fomenten que anem acumulant frustracions.
- Coherència: si el que pensem, sentim i fem no va en una mateixa direcció és difícil que puguem ser feliços. Sovint intentem amagar-nos el que realment ens fa estar bé, les nostres pors o la tristesa. Seguidament intentem buscar idees o fem coses que, per tant, no van en consonància amb el que portem dins i això ens genera malestar.
- L’enfoc del dia a dia: què és el primer que penses en despertar-te? Com afrontes el dia? Aquest punt és bàsic, ja que està molt vinculat amb el nostre diàleg intern, amb el que ens diem a nosaltres mateixos. Si som pessimistes i ens fixem només en allò negatiu, ens costarà tenir una percepció positiva de la nostra realitat.

Veiem per tant, que la felicitat depèn de nosaltres molt més del que normalment ens pensem. Tot i que no existeix una formula màgica, sí que hi ha alguns aspectes que podríem plantejar-nos per ser una mica més feliços:

- Cal acceptar que el passat no es pot canviar; el passat només és una font de coneixement per aprendre dels errors.
- Per més que ens preocupem pel futur, aquest és incert i no sabem mai què pot passar.
- És bàsic identificar què és realment important i separa-ho del que no ho és.
- Que els demés reconeguin les nostres virtuts o el que fem no és el que ens farà ser feliços.
- Permetre’ns ser feliços i no entendre la vida com un patiment constant.
- Envolta’t de persones que tinguin una visió positiva de la vida.
- Cuidar-se per dins i per fora.

Per nosaltres, la clau està en preguntar-se “com vull viure?” i intentar fer canvis i esforços per viure en conseqüència.

Una reflexió de:

Berta Conill Purgimon