Tu ets responsable de tu i jo de mi; no ens confonguem



Les persones, a mesura que creixem, anem assumint noves responsabilitats. Si pensem en els nadons, la seva vida està en mans dels adults en el moment de néixer. A mesura que van creixent se’lsdonenpetites responsabilitats. Agafar el seu got, començar a menjar amb la cullera, recollir les joguines, vestir-se o fer-se el llit son accions els fan sentir grans, importants. Això els fa créixer i els prepara per passar a la següent etapa del cicle vital.

Aquesta assumpció de responsabilitats ens acompanyarà durant les diferents fases de la nostra vida, incidint en la forma en que ens veiem a nosaltres i, per tant, en la nostra autoestima; es a dir, el què pensem i sentim sobre nosaltres mateixos.

Ser responsable implica tenir la capacitat de prendre decisions, d’assumir les conseqüències de les nostres accions, de no culpar als altres de les nostres errades i de les nostres emocions. A vegades, però,posem la responsabilitat de la nostra felicitat i autoestima en els altres. Expressions com “no m’estima i per això no soc feliç”, “ per la seva culpa no vaig poder” , “em fa sentir tan impotent...”, “a la meva família sempre s’ha de fer així...”, “no m’ha valorat prou...” podrien reflectir les nostres reaccions a certs comportaments dels altres que no ens agraden, però també podrien servir d’excusa per depositar la responsabilitat de la nostra vida en els altres.

Per exemple, prenem el cas d’un adolescent que no ha sentit les frustracions a les seves pròpies carns. Tot se l’hi ha donat fet i se l’ha protegit perquè no experimenti el més mínim patiment (com no aconseguir l’última joguina it de moda). Com estarà preparat per la transició a la vida adulta si no te les eines? A qui farà responsable de que les coses no hagin sortit com volia? Sabrà el que ha de fer per aconseguir el que vol? Podrà prendre decisions?

Responsabilitat vol dir donar resposta als nostres actes, sentiments, pensaments i les conseqüències que es derivin. Acceptar que tenim la capacitat per canviar la manera en la que ens afecten els comportaments dels altres, decidir quins valors integrem a la nostra vida, que volem fer, on focalitzem el nostre esforç, fer-se càrrec de les nostres errades, etc.

Alguns esdeveniments passats ens posaran difícil el camí cap a ser responsables de nosaltres mateixos, però no ens hem d’oblidar que la manera en la que sentim les coses no està inscrita a la natura i que podem canviar-la. No podrem ser feliços si les regnes de la nostra vida estan a les mans dels altres.

De igual forma, ser responsable implica que la felicitat dels altres no està a les nostres mans. Una persona responsable es preocuparà també dels altres, però no farà la seva feina. Podem col•laborar a fer més agradable la vida dels demès, però no carregar amb una motxilla que no és la nostra. Per exemple, no som responsables dels fracassos dels nostres fills si ells no volen assumir la responsabilitat en els estudis,ni si la nostra parella no és feliç i no fa res per canviar la situació; tampoc si a la feina les coses no surten perquè algú no ha fet el que li tocava o si els nostres pares han posat unes expectatives en nosaltres que no estem disposats a complir...ells també son responsables de la seva pròpia vida, de canviar les coses que no els satisfan, de respondre per les obligacions que no han complert o d’assumir el control de les seves existències.

Si ens convertim en lladres de responsabilitats alienes no ens quedarà temps per ocupar-nos de les nostres i de alguna manera ens quedarem estancats, afectant negativament a la nostra autoestima i felicitat.

“Quan assumeixis la teva responsabilitat, restaré els greuges i el resultat serà cero.” (J. Cortázar)


Les altes capacitats

Una reflexió de:

Ana Inés Guerrero