Vaig al psicòleg i no estic boig.

Per desgràcia, encara hi ha el tòpic de que per anar al psicòleg s’ha d’estar molt malament i, qui està “molt malament” va al psiquiatra. Encara s’associa amb persones malaltes, boges o dèbils... però res més lluny d’això.

Anar el psicòleg és un gran símptoma de valentia. No tothom és capaç d’adonar-se’n que hi ha un problema, que no disposa de les eines necessàries per fer-ho ni és prou decidit com per fer el pas de demanar ajuda. Si se’ns espatlla el cotxe, el portem al mecànic; si ens fa mal una dent, anem al dentista; per què no anar al psicòleg quan no ens sentim bé o tenim un problema puntual?

Tornant als punts esmentats: ACCEPTAR QUE ALGUNA COSA NO FUNCIONA. Sovint ens costa entendre el per què estem tristos o angoixats, si aparentment tenim una vida “normal” o poc conflictiva. Enlloc d’intentar comprendre-ho i donar-li un sentit, és bàsic no passar per alt aquests símptomes: tristesa, por, desmotivació, falta d’energia, dolències físiques, ansietat, gelosia, ràbia, cansament, pensaments obsessius... Ja que acostumen a ser senyals que ens estem donant a nosaltres mateixos per adonar-nos que alguna cosa no està bé. Una pregunta que ens pot ajudar és: el que penso, sento i faig va en una mateixa direcció? Estic sent coherent?

NO DISPOSAR DE LES EINES NECESSÀRIES: és aquí on ens trobem amb casos que afirmen “sempre ensopego amb la mateixa pedra” o “m’acaba passant sempre el mateix”, però no fan cap canvi, no intenten fer res diferent, perquè els hi calen recursos dels que no disposen. Un professional extern no només ens donarà una visió més objectiva, sinó que ens podrà donar recursos perquè siguem nosaltres mateixos qui sortim d’aquests cercles viciosos.

Aquesta emoció no queda esborrada del nostre cos i acaba essent tot innocu. Sinó que escollim algun altre tipus de reacció a la que ja estem acostumats per deixar escapar tot el que ens reprimim; si som persones que tendim a preocupar-nos pel que passa el nostre voltant, tindrem molta ansietat i ens preocuparem excessivament, si som persones que tendim a despistar-nos, ens despistarem molt més, si som persones que caiem sovint en la comparació amb els demés, ens veurem amenaçats per la gent que ens estima, si som persones que ens costa ser assertius, ens discutirem habitualment i per ximpleries...

Per FER EL PAS de demanar hora és tan senzill com enviar un correu o fer una trucada. Deixem-nos assessorar i cuidar; això no ens farà més vulnerables, sinó que ens ajudarà a estimar-nos més i a fer-nos més forts.



Una reflexió de:

Berta Conill Purgimon