Claus per l'autoregulació emocional en nens



Quan parlem d’emocions, el més difícil no és identificar-les sinó saber-les gestionar. I, si als adults ja ens costa, a un nen encara més. En què consisteix, doncs, l’autoregulació emocional?

Seguint les teories de la Gestalt, que parteix de que l’ésser humà neix amb el potencial de créixer en funció del que li genera benestar, deduïm que l’ésser humà sap el que necessita. Així doncs, l’autoregulació quan fa referència a les emocions, està vinculada amb la capacitat de donar resposta al que sentim de manera flexible i assertiva, basant-nos en la observació, avaluació i modificació de les nostres reaccions.

Tot i així no ens podem oblidar de fins a quin punt nosaltres, com a pares, som un clar referent pels nostres fills. Ells aprendran una visió del món a través dels nostres ulls i és per això que cal saber com tractar un tresor tan preuat com delicat: les emocions.

És important que, quan els nens són petits, puguin tenir uns pares i/o cuidadors que nodreixin aquesta capacitat sense voler condicionar-la o interferir-hi en excés. Inicialment, per poder cobrir les necessitat bàsiques d’un nadó, cal proporcionar-li calma, cura, respecte i tendresa. A mida que es va fent gran, cal anar-hi afegint elements, però sempre agafant aquests de base. Caldrà estar atents a les seves necessitats reals i poder adaptar el seu entorn físic i emocional per tal que puguin satisferles. Com a molt podem servir-los de guia, proposar-los alternatives, però mica en mica hem de deixar que siguin ells els que ho aprenguin a gestionar. Frases com: “si estàs trist, potser t’aniria bé plorar o que en parlem” o “si estàs cansat, estira’t una estona aquí, no?” poden ajudar-lo a despertar la capacitat innata de regular el que li passa. Algunes pautes que podem seguir, en aquesta direcció són:

1. Aplicar la creativitat en la resolució de conflictes.

2. Posar nom al que sentim nosaltres i la gent del nostre entorn. Ser empàtics.

3. Ajudar-lo a posar nom a les seves emocions i que vegi com es sent en diferents situacions. L’ajudarà entendre matisos entre conceptes com “enfadat” i “frustrat”.

4. Trobar el punt mig entre estar continguts i expressar totes les emocions, sense filtre.

5. Parlar en positiu, substituint el “no facis/ diguis...” per propostes alternatives.

6. Evitar classificar les emocions en “bones” i “dolentes”; és millor explicar que hi ha algunes que requereixen més atenció (o un tipus d’atenció diferent) que les altres.

Hi ha molts autors que escriuren sobre Autoregulació emocional. El Model de Goss, creat per l’autor l’any 2001 descriu cinc punts on la persona pot intervenir-hi:

a) Selecció de la situació: decidir on volem anar i/o què volem fer (o no fer). Això ens genera una sèrie d’emocions.

b) Modificació de la situació: regulem l’impacte emocional que ens genera com a estratègia d’afrontament.

c) Desenvolupamentatencional: centrar-nos en uns o altres elements del a situació.

d) Canvi cognitiu: aquí es fa referència al significat que li donem i la interpretació que fem del que passa.

e) Modulació de la resposta: inhibició o no de la resposta emocional a diferents nivells.

En aquest procés, hi ha altres aspectes que poden condicionar la nostra resposta: la tolerància (o no) a la frustració, l’adaptació social, el caràcter, etc.

Potenciant aquesta autoregulació l’ajudarem a conèixer-se, sentir-se més segur i, en conseqüència, ser més feliç.



Una reflexió de:

Berta Conill