7 estratègies per sortir de la zona de confort



Imaginem-nos unes sabates velles que ens fan mal o que estan trencades. Saps que, quan les portis una estona seguida et faran mal o, si plou, t’acabaràs mullant els peus... però, tenint-ne d’altres,te les segueixes posant. Això és el que seria una metàfora de la zona de confort.

Com podem valorar el que tenim sense renunciar a voler anar més enllà? Quan sabem que ens hem acomodat? L’ésser humà es sent còmode en les rutines, en allò previsible, ja que l’ajuda a disminuir l’estrès que suposa enfrontar-se als canvis i a tot allò que és nou. La zona de confort està basada en allò que coneixem, però ens limita a l’hora d’innovar, de conèixer, de somiar. Posar-li data de caducitat als teus somnis i anar cap allà és el que es considera sortir de la zona de confort.

Autors com GregoryCajina o MattiHemmi descriuen aquest procés aplicat al món empresarial, però es pot aplicar a molts més àmbits de la vida: qui segueix en un relació que no el satisfà, qui manté amistats tòxiques, qui no s’arrisca a fer un canvi, etc.

És més difícil saber què volem que descartar allò que no ens agrada. Un cop aquest fet aquest primer pas, moguts per la curiositat, ens podrem aproximar a la nostra zona d’aprenentatge, que és la que ens ajudarà a fer el primer pas. Què més ens pot ajudar realment a sortir de la nostra zona de confort?

• Conèixer les nostres pors
Per passar de la zona de confort a la zona de coratge o de valentia, cal saber quines pors tenim i sentir-nos capaços d’enfrontar-nos-hi. Les pors ens paralitzen i no ens deixen veure més enllà.Por al què diran, a que surti malament, a fer el ridícul, a equivocar-nos... però la sensació de satisfacció serà el doble de gran i se’ns obriran les portes a noves oportunitats si les aconseguim vèncer.

• Permetre’ns sentir-nos vulnerables
És normal que en certs moment dubten; sentir-nos exposats a passar-ho malament suposa un risc que no és fàcil de córrer. Acceptar que potser les coses no surten com esperem forma part d’aquest valent procés. Però, enlloc de pensar “i si em surt malament?” podríem substituir-ho per “i si em surt bé?”, ja que ens ajudarà a avançar.

• Quina és el camí fàcil que prendríem normalment? És el que realment ens fa / farà més feliços?
La nostra tendència natural és repetir patrons, és a dir, fer el que hem fet sempre... però això no vol dir que sigui el que ens faci estar bé. Procurar que hi hagi coherència entre el que sentim, pensem i fem ens donarà un punt de vista diferent. Buscar una visió més creativa ens ajudarà a entendre què vull fer i per què val la pena fer-ho. Mica en mica serem més flexibles i farem les coses de manera diferent.

• Anar pas per pas
Un cop presa la decisió és fàcil que vulguem canviar coses en diferents àmbits, tot de cop, fet que ens pot desestabilitzar massa. És clau marcar-nos petits objectius i anar caminant, fent feina com una formiga, sense pressa però sense parar. Ens ajudarà a arribar més lluny i a allunyar-nos de la nostra zona de confort.

• Anota les excuses que et donaràs quan vegis que no estàs fent allò que t’havies proposat.
Ens és molt fàcil justificar-nos el que fem per tal de no canviar. Seguir com sempre és el més còmode, pel que provablement ens acabem buscant excuses per fer les coses igual. Aquí és bàsic anticipar-nos, ser sincers amb nosaltres mateixos i anotar quines són les excuses que ens donem habitualment per no fer l’esforç d’alterar la nostra monotonia.

• Comparteix els teus canvis amb els altres
Aplicar tot això suposa un esforç, pel que és positiu sentir-nos-en orgullosos i explicar-ho a qui ens estima. Ens ajudarà a seguir endavant, ja que estarem valorant la feina feta i ens resultarà més difícil fer-nos enrere.

• La il•lusió i la perseverança
Aquí és on la motivació ha de ser més forta que les pors. El camí que fem és cap a sentir-nos millor, cap a ser més feliços, així que no podem perdre les ganes per continuar endavant.

Mica en mica, el més probable, és que comencin a obrir-se’ns portes que abans no només estaven tancades, sinó que noérem conscients de que existien, coneixerem a gent diferent i serem capaços d’establir noves connexions, aprendrem a fer servir habilitats i destreses que no sabíem que teníem, aprendrem dels altres i de nosaltres mateixos... i ens sentirem satisfets d’haver estat valents i haver-nos permès gaudir de la vida sent nosaltres mateixos.

Tornant a les sabates de les que parlava al principi: arreglar-les, comprar-ne unes de noves, canvia l’estil... ens ajudarà a caminar amb pas més ferm i podrem arribar abans i millor als nostres objectius.

T’animes a provar-ho?





Una reflexió de:

Berta Conill