El meu fill no m’explica res: 5 trucs per una conversa més fluïda amb els nostres fills



Recordes quan el teu fill era més petit i et llençava preguntes, una darrera d’altra? Xerrava sense parar? De cop i volta, et trobes que el teu fill té 9 anys (o més) i ja no t’explica res, ni de l’escola, ni dels seus amics, ni del bàsquet. Potser mai ha estat molt parlador, però últimament sembla que ja no saps res d’ell. Com li haurà anat al col•legi? Què haurà fet? Amb qui haurà jugat? Aquestes preguntes te les fas tots els dies, i totes les tardes. Quan el teu fill arriba a casa, l’únic que obtens com a resposta és la famosa roda de “No ho sé, no ho recordo, està tot bé”.

Aquesta manca de comunicació per part dels fills pot iniciar-se a partir de la preadolescència i té un sentit important en la seva recerca de la pròpia identitat. En aquesta fase del desenvolupament, els nens busquen el recolzament al seu grup d’amics i ja no tant a la família. Però, això no significa que la batalla dels no ho sé/no ho recordo estigui perduda. Aquí t’expliquem 5 trucs perquè el teu fill t’expliqui més coses a partir d’ara:

1) Técnica de la desconnexió: Després d’un dia intens d’escola i extraescolars, els nens també necessiten un moment de desconnexió en arribar a casa. En comptes d’interrogar-los des del passadís, només arribar a casa, podem saludar-los i expressar que tenim ganes d’escoltar el que han fet durant el dia i que ens ho poden explicar quan ells vulguin. D’aquesta forma els hi donem espai per desconnectar i seran ells els que vinguin a buscar la teva atenció quan estiguin preparats.

2) Tècnica d’escolta activa: Quan els nens inicien una conversa i ens expliquen un problema, molts cops els jutgem o passem directament a donar consells. Oblidem, però, que el nen vol sentir-se entès i escoltat, i això no ho aconseguirem amb consells. Val la pena fer-li veure que l’estem escoltant i donar-li la sensació de recolzament emocional, dient-li: “El que m’expliques sembla preocupar-te molt.”, “Ara entenc el que et fa trist.” o“Això et fa molta ràbia, oi?”. La idea és que el nen entengui que estàs posant-te a la seva pell i que entens les seves emocions.

3) Tècnica anti-boicot: Si el teu fill no vol parlar, intenta comprendre’l i empatitza amb ell. Recorda que tu a vegades tampoc tens ganes de parlar de la teva feina. Dóna-li la sensació de recolzament i comprensió, dient-li, per exemple: “Entenc que ara no vulguis parlar, perquè segur que estàs molt cansat i has tingut un dia complicat. Jo també he tingut un dia llarg. Et sembla si ho deixem per un altre moment?”

4) Tècnica indirecta: Atabalar al nen amb preguntes d’interrogatori (què, qui, com, quan, perquè) fa que el nen es tanqui en si mateix. Una bona forma de crear ambients de conversa fluids és buscar moments lúdics de distensió quan el nen està jugant, ajudant a la cuina, llegint un còmic… i fer-li preguntes insòlites i inesperades. Per exemple, li podeu preguntar al vostre fill: “Imagina’t que jo sóc de la tele i et faig una entrevista. Què seria el millor de fer 3er de primària? I el pitjor?”

5) Tècnica creativa: Alguns nens s’expressen millor quan tenen temps per endreçar les seves idees i les posen per escrit. Els hi podem oferir una pissarra, post-its o un diari on puguin escriure notes que després us podeu mirar conjuntament i parlar del dia. D’altresnens prefereixen fer un dibuix de com es troben o del que ha passat a l’escola, així que hem de tenir sempre blocs de paper i retoladors de diferents colors al calaix per animar als fills a expressar el que senten.

Segur que teniu d’altres tècniques per animar als vostres fills a explicar-vos més coses del vostre dia a dia. Compartiu-les amb nosaltres!


Una reflexió de:

Natalia Pueyo