Festes de Nadal en família



Les festes nadalenques es repeteixen cada any. Potser aquest article no tingui sentit per a algunes persones, que viuen aquestes dates amb gran felicitat i sense conflicte, però potser pugui ajudar a altres per als quals el Nadal no suposa un record o una expectativa agradable.

Siguin quines siguin les nostres creences i les nostres vivències, aquestes solen venir acompanyades d'un creixent contacte amb familiars i amics: són dies de compromisos, celebracions, viatges, trasllats, menjars, etc.; moments en què alegria, la pau, la cooperació i l'harmonia es donen per fets. Però, en aquests dies, també poden estar a flor de pellaltres emocions, com el dolor per la falta d'algun ésser estimat, la frustració per a propòsits no complerts, la por davant un futur desconegut, la malenconia davant la solitud, la gelosia davant la felicitat dels altres, etc.

La imatge ideal del Nadal, de famílies somrients, sense problemes i ben avingudes tretes d'una pel•lícula de Hollywood, genera en ocasions molta tensió i frustració quan la comparem amb la nostra celebració. Se suposa que aquest retrobament anual màgic farà oblidar totes aquelles diferències i assumptes pendents que teníem amb els nostres, que estarem explicant divertides anècdotes, que no trobarem a faltar a ningú, que ho passarem genial perquè tot el nostre any ha estat fantàstic i sense dificultats, que estarem acompanyats i recolzats per gent que ens estima.

No obstant això, la realitat ens permet afirmar que en aquestes dates tan significatives les nostres emocions estan expectants i, de vegades, no ens permeten gaudir d'aquests dies degut a:

• L'excés d’expectatives positives posades en que sigui un moment meravellós. Això pot generar frustració si no es compleix i fer que ens sentim decebuts. Per exemple, si ens estem sols i ens hagués agradat comptar amb la companyia d'éssers estimats que no hi són.
• Esforçar-nos a passar-ho molt bé quan les circumstàncies que estem vivint o hem viscut durant l’any no ens ho permeten. Se’ns pot generar un sentiment de culpabilitat per no ser el més divertit o el més feliç de la festa.
• Tenir expectatives negatives en relació al comportament de membres de la família i al fet que es repeteixin les mateixes situacions conflictives, quan, de fet, justament això ens pot portar a provocar-les de nou (sense adonar-nos-en).
• Entestar-nos a treure temes que sabem que crearan conflicte.
• Rememorar els greuges i conflictes. Tot i així, podem intentar canviar aquesta manera d’experimentar el Nadal. Algunes recomanacions per fer d’aquestes festes un moment més positiu són:
• Intentar anar a les celebracions sense expectatives. El que ha passat altres anys no té per què repetir-se. Si cada dia que surt el sol és diferent, per què no anaven a ser-ho també aquestes dates? Ni nosaltres ni els membres de la nostra família som els mateixos que l’any passat. Ens han passat coses que poden fer-nos canviar i potser el nostre temut cunyat deixi d'explicar aquests acudits tan poc encertats.
• Deixar d’obligar-nos a ser feliços si ens han passat coses que ens fan sentir malament; rebre els regals pensant que cadascú fa les coses el millor que pot; acceptar a les persones com són i recordar que hi ha persones encantadores i altres d’avorrides, però no per això dolentes, com assenyala Oscar Wilde.
• Permetre’ns viure les nostres emocions si trobem a faltar a algun ésser estimat que ens ha deixat o si ens sentim sols perquè no compartim la nostra vida amb algú. Els moments de tristesa poden també conviure amb altres d’alegria.
• Evitar treure draps bruts del passat i assumptes sense resoldre d’índole personal. És una celebració familiar, en la qual els altres membres potser no tinguin res a veure i vulguin passar una bona estona. No siguem uns esgarriacries!
• Planificar bé el repartiment de responsabilitats per evitar que sorgeixin situacions en què es pugui generar un conflictiu intercanvi d'acusacions.
• Considerar la transitorietat de la trobada: no ens hi quedarem tota la vida! Tan sols seran unes hores, uns dies en el que potser convindria provar una altra estratègia. Si fem el mateix de cada any, la situació es repetirà. Que tal ignorar les indirectes, intentar no treure temes que sabem que trencaran l'harmonia de la celebració; riure i plorar en la mesura justa; intentar detectar si s'ha produït algun canvi positiu en aquell membre de la família amb el qual no vam congeniar o proposar temes de conversa que als altres puguin interessar?
• Tenir en compte que l'excés d'alcohol ens desinhibeix i pot generar conflictes o revifar els ja existents que estaven en stand-by.
• Convindria tenir present que no tothom té la mateixa opinió que nosaltres i que cal respectar els diferents punts de vista i entendre que hi ha persones més sensibles al fet que rebutgin la seva visió de les coses.

Potser la recomanació fonamental sigui viure aquestes festes com una tabula rasa, en present, sense prejudicis i sense expectatives i permetent-nos connectar amb els nostres veritables sentiments.





Una reflexió de:

Ana Ines