TENDÈNCIA A POSTERGAR?



“Ja ho faré demà”, “miro una mica Instagram i després segueixo”o “em fa mandra quedar. Li diré que no puc i ja la veuré un altre dia” són frases que sovint ens diem a nosaltres mateixos. Això es basa en una manera d’entendre la vida com una cosa lineal, previsible i eterna i... vols dir que la vida realment és així?

Llavors, com és que seguim postergant? Hi ha diferents motius, però essencialment ens trobem amb dos:

1) Et permet no haver de prendre decisions equivocades. Evites haver de córrer un risc en mantenir-te immòbil en la teva zona de confort. No et deceps ni dels altres ni de tu mateix. 2) Mentre no fas allò que caldria, deixant-ho per un altre moment, t’estalvies d’haver de fer alguna cosa que et resulta desagradable o et fa mandra.

I és quan arriba una mala noticia quan xoquem de cara amb la realitat i ens envaeixculpa: perquè ara ja no queda temps per fer alguna cosa, perquè ja és massa tard, perquè ja no pots quedar amb aquella persona que ja no hi és, perquè has perdut una oportunitat que no saps si tornarà. I això pesa.

Com sempre s’ha dit dels humans, la nostra tendència natural és valorar les coses quan ja no les tenim. Si t’ho pares a pensar, és una mica masoquista.

Tot plegat ens porta a plantejar-nos si estem tenint la vida, la feina, la parella, les amistats o, en resum, el dia a dia que realment volem. Perquè els dies passen, un rere l’altre, cada cop més ràpid, mentre invertim el nostre temps en treballar, en trobades per compromís, en no cuidar-nos o mirant pantalles, sovint buides de contingut.

Com puc posar-hi remei?

- Buscar el motiu de la postergació per veure si al darrera si amaga alguna por, una manca de compromís o falta de confiança amb nosaltres mateixos.

- Començar a fer alguna cosa que hagis estat postergant durant força temps.

- Centrar-nos en el present, pensant que no sabem què passarà demà o com pot canviar la nostra vida de manera sobtada.

- Inicialment, si et costa comprometre’t amb tu mateix, fes-ho amb algú altre. Mica en mica pots anar passant aquest compromís cap a tu, plantejant-te el que havies estat postergant com un repte.

- Procura fer d’una tasca avorrida quelcom més divertit, sigui posant-hi música, compartint-ho amb algú o plantejant-ho com un joc.

- Pregunta’t si seguiries postergant allò, si només et quedés un mes de vida.

- Elimina del teu vocabulari paraules com “després”, “potser” o “demà” quan pensis en decisions o tasques amb les que saps que t’hi has de barallar. Deixa de somiar en tot allò que t’agradaria aconseguir o en la tortura que et suposa no afrontar una tasca desagradable i comença AVUI a canviar les coses.



Una reflexió de:

Berta Conill