Sospito que té anorèxia o bulimia



Els trastorns alimentaris són cada vegada més freqüents, però segueixen estant molt encoberts a nivell social. Les persones que ho pateixen es veuen grasses encara que no ho estiguin; són distorsions perceptives. Els estats emocionals poden fer que el cervell modifiqui la informació que rebem dels canals visuals i la transformi.

A part dels més coneguts, com l'Anorèxia, la Bulímia i el Trastorn per afartament, en els trastorns de la conducta alimentària (TCA) cada cop es detecten més patologies: Addicció als carbohidrats, la Alcohorexia, la Síndrome d'alimentació nocturna , la Desnutrició crònica, la Diabulímia, la Edorexia, la Fagofobia, la Hiperfagia, la Ortorèxia, la Pica i la Megarexia, entre d'altres. Per què molts d'ells no es coneixen? Com és que seguim veient models esquelètiques en les passarel•les i anuncis? Serà perquè seguim relacionant un cos “perfecte” amb un estat de felicitat?

Sigui pel que sigui, és important conèixer aquesta problemàtica per poder detectar-la i intervenir-hi com més aviat millor. Els factors psicològics suposen tant el desencadenant, com els factors de manteniment dels trastorns de conducta alimentària (TCA). Un baix autoconcepte, la predisposició a analitzar els fets de forma negativa, sentir la falta de suport de família i amics, la manca de recursos emocionals i cognitius per resoldre conflictes ... cadascund’ells condueix fàcilment a un TCA. Per això és fonamental incidir-hi per poder dur a terme una correcta rehabilitació.

Cada vegada més s’estan trobant una relació directa entre una família disfuncional i els TCA. Normalment passa en adolescents (majoritàriament noies, tot i que cada vegada hi ha més casos en nois), de classe social mitjana o mitjana – alta, amb baixa autoestima, nivell d'autoexigència alt, amb sobrevaloració de la importància del físic i, normalment, amb por a madurar. Això sol venir acompanyat de factors familiars com sobrepès o problemes alimentaris dels pares, conflictes familiars, crítiques cap al comportament o el físic del fill/a i dietes en la família.

A partir d'aquí algun desencadenant, com algun comentari desagradable dels companys respecte al físic, la ruptura amb la parella o un conflicte a casa, acostuma a portar a la persona a iniciar una dieta, començar a estudiar les calories que tenen els aliments, fer exercici físic, etc.

Per desgràcia, moltes pàgines web denominades “pro-ana” (promotores de l'anorèxia com a mètode d'aprimament) i "pro-mia" (promotores de la bulímia com a mètode d'aprimament) acostumen a portar a aquestes persones a reforçar les idees de que és bo estar prim, els tòpics basats en el físic, etc. però el pitjor és que donen moltes eines de com enganyar als pares amb el menjar, com mentir... fomentant comportaments completament insans i que reforcen el trastorn. Qui les llegeix acaba per seguir els consells i per adoptar la manera de pensar que en ells es descriu. A més, les persones amb TCA, arriben a un punt on només se senten compreses per les noies que escriuen en aquest tipus de blocs, amb la qual cosa encara s’aïllen més del seu entorn social real.

Quins símptomes haurien cridar-nos l'atenció?

Per desgràcia, en les seves fases inicials, sol passar bastants desapercebut. Així i tot, alguns senyals d'alerta poden ser:

- Ràpida disminució de pes (en el cas de l'anorèxia; no és tan ràpid en la bulímia).
- Preocupació excessiva pel físic.
- Utilització de dietes restrictives sense control mèdic.
- Augmentar excessivament l'exercici físic que es realitza.
- Pesar-se molt sovint.
- Especial interès pel menjar i el seu contingut calòric.
- Sentiment de culpabilitat després dels àpats.
- Comportament alimentari estrany (a nivell d'horaris, d'aliments, etc.)
- Aixecar-se de la taula just després dels àpats.
- Posar excuses quan es donen àpats familiars o amb amics.
- Excessiu menyspreu a les persones amb sobrepès.
- Menstruacions irregulars o desaparició de la regla (amenorrea).
- Consum de laxants o diürètics.
- Intentar amagar el cos o portar roba excessivament ampla.
- Estat irritable i amb canvis d'humor.
- Dificultat per concentrar-se.
- Disminució de les trobades amb amics i, en general, de les relacions socials.
- Alteració de la sensació de sacietat i plenitud abans dels àpats
- Abundància de trampes i mentides.
Normalment comença amb l’eliminació dels hidrats de carboni, ja que hi ha la falsa creença que engreixen. A continuació rebutja els greixos, les proteïnes i fins i tot els líquids, portant a casos de deshidratació extrema.

És PRIMORDIAL consultar amb una persona experta i professional perquè dirigeixi i orienti el tractament. Sense un bon psicòleg i un equip de professionals és pràcticament impossible sortir d’estadis avançats dels TCA. És un trastorn on les recaigudes són molt freqüents i probables.



Una reflexió de:

Berta Conill