Addició a les noves tecnologies



Podem dir, centrant-nos en els conceptes bàsics, que existeix una addicció quan es perd el control. Algú amb una addicció pateix l’anomenat síndrome d’abstinència. Consisteix en l’experiència de sentiments com l’angoixa, l’ansietat, el nerviosisme, o d'irritabilitat en no poder realitzar la conducta determinada.

ADDICCIÓ A INTERNET:

Es caracteritza pel fet de tenir la necessitat d’incrementar notablement les hores dedicades a Internet per tal d’arribar a un nivell de satisfacció òptim. Aquesta addicció pot ser també complementada amb una addicció a un videojocs en xarxa. Molts cops, la l'addicte troba que les relacions per Internet són més senzilles i acaba desenvolupant una fòbia social que augmenta les seves hores de navegació a Internet. Es fàcil, per tant, que aquesta persona abandoni les seves amistats reals per fomentar les que té en xarxa, que requereixen menys confrontació.

ADDICCIÓ AL TELÈFON MOVIL:

Avui en dia, no hi ha cabuda per un món sense mòbils. Els problemes comencen quan la persona utilitza el mòbil de forma repetitiva, irreprimible, incontrolada i exagerada, deixant de banda activitats quotidianes com l’estudi, les converses de tu a tu, etc. Apareix la sensació de plaer en utilitzar-lo i de no poder evitar-ho sigui quina sigui la hora del dia o el moment en el que ens trobem. Tot això deriva en un seguit de conseqüències en la vida del subjecte tan greus com un comportament alterat, alteracions en l’estat d’ànim, fracàs escolar, agressivitat, comportament compulsiu o bé tan contradictòries com pot ser l’aïllament social.

ADDICCIÓ ALS VIDEOJOCS:

Tot i que aquests, existeixen des de fa dècades, no han començat a suposar un problema realment greu per a la societat fins que no va tenir lloc la implantació de la tecnologia en la majoria d’àmbits de la nostra vida i l'accés fàcil a ells així com considerar-los com un recurs fàcil per tenir als nens tranquils durant una bona estona. De la mateixa manera que els dos tipus anteriors, ser addicte als videojocs suposa la necessitat de realitzar aquesta activitat, deixant de banda el que sigui, i sentint-se frustrat, malhumorat, ansiós, etc. si això no es pot realitzar.

Però, què ens fa ser addictes? Factors com:

- Una accessibilitat fàcil i ràpida.
- Requerir fer-ne ús per la feina o els estudis.
- L'anonimat que t'atorga Internet.
- El grau elevat d’excitació degut a la vivència de noves experiències, disminució momentània del malestar emocional, permet evadir-se de les tensions de manera temporal.
- La publicitat.
- Una crisi situacional (ruptura matrimonial, atur, fracàs, desmotivació, crisi econòmica, problemes familiars, baix rendiment escolar, etc.)
- Un elevat grau de permitivitat.
- Factors personals com una baixa autoestima, inseguretat, impulsivitat, dèficits atencionals, tendències obsessives...

En els joves, és la família qui ha de fomentar uns valors de comunicació adients, unes normes d'ús responsables, prioritzant el món virtual sobre el real. En el cas dels adults, cal fer a la persona conscient d’aquesta addicció en vers la tecnologia i recomanar-li un suport a nivell psicològic per poder-ho superar.

Una teràpia acostuma a dirigir-se cap a aconseguir una convivència amb la tecnologia, fent-ne un us responsable. En primer lloc caldrà determinar si el problema és en realitat l'addicció, o si aquesta amaga una problemàtica de major magnitud al darrer. És fonamental reduir el sentiment de culpa de la persona implicada. En la teràpia s’aniran seguint unes pautes per poder superar aquesta addicció sense problemes.

Una reflexió de:

Daniel Mejias