Dietes, fins a quin punt condicionen la nostra relació amb el menjar?



He estat llegint el llibre La dieta de la paradoxa, de GiorgioNardone (2009), mestre de la Teràpia Breu Estratègica, i m’he posat a pensar en totes aquelles persones que decideixen començar una dieta. A totes elles, ànim. Procuraré aportar-hialgunes idees al respecte.

Resumint de manera dràstica el que diu Nardone, el gran error de les dietes és que suposen un sacrifici. Sí, moltes dietes són realment soses i avorrides: adéu als dolços, ni tocar les salses,... Són dietes que restringeixen, controlen, limiten, prohibeixen,etc. i obliden que la nostra relació amb el menjar està basada en el plaer. En el menjar hi ha molt d’emocional i mental. I aquí hi ha la paradoxa de què parla l'autor, i aquí està per què a moltes persones (tot i que sempre n’hi ha que ho aconsegueixen) fracassen en el seu intent de seguir una dieta. I és que, sovint, allò que em prohibeixo ho desig encara més.

És, llavors, quan després d’un període de control i sacrifici l’augment del desig per menjar allò prohibit augmenta; aquí és quan ens descontrolem i mengem allò prohibit, que sol ser el que més calories té, de vegades, de maneradesmesurada. Llavors, cal tornar a començar; apareixen els sentiments de culpabilitat per haver caigut en la temptació, sorgeixen les idees de manca de voluntat o capacitat per dur a terme la dieta i ens desanimem.

Òbviament si estic fent una dieta per aprimar-me i em menjo una xocolatina rere una altra, no obtindré els resultats desitjats. Però, si de tant en tant em permeto aquest petit plaer deixarà de ser una cosa prohibida i perdrà el seu poder d’atracció. D’aquesta manera, la relació amb el menjar s’equilibrarà i aprendrem a afrontar la frustració, a autoregular-nos, a valor les nostres capacitats, a sentir-nos més a gust.

Només recordar als que van a començar una dieta que:


sempre és millor visitar a un professional acreditat per a això en lloc de fer-ho per un mateix.
hem de tenir molt clar el per què volem perdre aquests quilos i fins a quin pes volem arribar. Aprimar per aprimar pot conduir-nos a un trastorn alimentari.
mirar les dietes com una eina més per assolir un objectiu (sigui millorar la nostra autoestima, millorar la nostra salut, etc.) i no una pesada càrrega.
les dietes han de ser equilibrades i sanes.
massa restriccions de cop poden entorpir a la llarga el manteniment dels resultats de la dieta.
les dietes miracle no són en absolut miraculoses i que algunes poden ser fins a perilloses.

Si durant la nostra dieta d’aprimament vam decidir menjar un dia alguna cosa no contemplada, no ens deixem arrossegar pel queNardoneanomena“l'efecte rebel•lió: ja que no ho aconsegueixo, em deixo portar”. Si un dia em surto del camí, després puc tornar a entrar-hi i arribar al meu destí. És tan sols una conducta molt humana.




Una reflexió de:

Ana Ines